TERMINAL PATIENT

Only sleeping in a bed,

You’ll never wake up again.

Your only dream is survive

but you can’t open your eyes.

All the relatives are talking

to a body which is dead.

She can not see anyone

but their relatives don’t care

Her lazy heart doesn’t beat,

her lazy lung doesn’t breath

and her friends are some machines

which supply them perfectly.

Every hope now seems so hard

and a miracle so far,

but when you don’t have more options,

anything doesn’t seem so bad.

The life is such as a gift,

we are never grateful for it,

but when things start going bad,

we realize the importance of that.

My first day at the high school

I think I’ll always remember the first day I when to the high school. I was very nervous because I didn’t know anybody in that school. I was absolutely worried, because I thought I wouldn’t have any new friend.

As soon as I arrive, I went inside the school and I looked for my class. I had thought many time about what could happened if I didn’t find my class, but I did. As I came in the class I saw all my new classmates at the right and I went with them. I was very nervous. After five minutes waiting, our teacher came in the class and she presented her self. After that, she asked us to present ourselves.

Some people started to go in front of the blackboard and they said their name and where did they come from.

Finally, when it was my turn, I started to walk along the class to go to the blackboard. All the students where looking at me. Suddenly, I trod a bag which was on the floor, I slipped and I fall down on the floor. When I stood up, I went bright red. It was the worst day of my life.

CHAPTER 8 (TRANSLATION)

CAPÍTOL 8
Uns mesos més tard, al desembre, en Guy seia a la seva oficina a Nova York. No estava tenint cap oferta de feina i pensava que la seva culpabilitat en l’assassinat de la Miriam allunyaria la gent d’ell. Un home necessitava estar net per dins per fer plànols per una bona casa, i en Guy és sentia brut.
Ell estava fent plànols per la casa per ell i la Anne per viure després del casament quan va sonar el telèfon.
"Hola Guy, soc en Bruno."
En Guy no va dir res i va penjar el telèfon però va tornar a sonar.
"Et vull veure Guy," va dir en Bruno.
"No," va dir en Guy, i va penjar el telèfon.
Aquella nit, ell i l’Anne sortien de casa seva i en Bruno estava dret enmig de la foscor. En Guy va agafar la mà de l’Anne i va intentar mantenir la calma.
"Hola Guy," va dir en Bruno. Va mirar a l’Anne amb un gran interés, com si estigués soprès de veure a en Guy amb una dona.
"Hem de marxar, hem de marxar," va dir en Guy, i va marxar ràpidament, amb la mà de l’Anne encara agafada.
"Oh Guy, només vull..." va dir en Bruno
"Qui era aquest?" va demanar l’Anne
"Un home que conec. Vol feina," va dir en Guy. "No és res."
"Que vol en Bruno?" va pensar en Guy. "Que vol?"
No va oblidar la pregunta, i en Guy no va poder parar de pensar-hi.

u

Un matí de Gener, en Bruno va apareixer al costat d’en Guy al carrer i va dir, "Vina a fer un beure amb mi, Guy."
"No."
"Si," va dir en Bruno. "De que tens por?"
"De res," va dir en Guy. "Semblo espantat?" ("Ves a la policia" va pensar en Guy. "A la policia, ara!" Però no va poder.)
"Doncs anem a fer un veure," va dir en Bruno.
En Guy va acceptar d’anar a un bar.
"Perquè no m’havies dit res de l’Anne?" va demanar en Bruno. "Aquella dona que vaig veure amb tu. Ho se tot sobre ella."
"Aquesta es la nostra última trobada," va dir en Guy. "Els parlaré a la policia de tu."
"Perquè no ho vas fer l’any passat?" va somriure en Bruno. "Els explicare que em vas pagar perquè mates la Miriam, explica’ls-hi que vas anar a Mèxic, jo ho podia fer sol. Em creuran Guy."
"En Guy savia que això era veritat. Va dir "Tinc que marxar."
"Espera," va dir en Bruno. "Tu mataràs el meu pare."
En Guy va mirar els ulls d’en Bruno. Eren els ulls d’un nen malvat. En Guy es va sentir indefens, no podia fer res.
"Aniré a la policia si no el mates!" Va dir en Bruno, després va sortir del bar de sobte.

u

Al cap de dues setmanes, en Guy veie en Bruno dret fora la seva oficina cada vespre quan marxava. Després va arribar la primera carta. Era un mapa de la casa d’en Bruno amb un pla per l’assassinat escrit. En Guy la va llençar, però la carta arribava cada dos o tres dies. La vintiunena carta deia: "Vols que expliqui a la Anne la teva inplicació en l’assassinat de la Miriam? Has de matar el meu pare aviat, avanç de mitjans de Març." Després en Bruno va enviar una gran pistola. Tot semblava com una mala jugada o una mala pel·lícula.
En Guy va mirar la seva pròpia pistola. Ell l’havia comprat quan tenia quinze anys perquè era petita, maca i perfecta. Va agafar la pistola. I va somriure, i va pensar en quan era un nen.
En Guy va passar el dia a les afores amb l’Anne, i van anar a veure la seva casa.
"Estarà acabada al març," va dir en Guy.
"Està bé," va dir l’Anne. "Tindrem dos mesos avanç de casar-nos per comprar coses."
"Saps què...?" Va començar a dir en Guy, després va parar i va mirar a l’Anne de reüll. Volia explicar-li lo de les cartes d’en Bruno i la pistola, però no va poder. No volia que hi haguessin secrets amb l’Anne, però aquí hi havia el secret més gran de tots. De sobte en Guy es va adonar de que la seva vida s’estava dividint en dos, una vida amb l’Anne – i una vida amb en Bruno.
Van tornar a casa l’Anne i avanç de sopar, en Guy va passejar pel jardí. Va veure la silueta negra d’un home – era en Bruno! En Guy el va pagar fort i tots dos van caure a terra, però en Bruno era molt fort, i les seves mans van anar al coll d’en Guy. Ell va tirar a en Bruno a l’herba lluitant durament.
De sobte en Bruno va dir: "Guy, sabies que era jo!"
"Et mataré el pròxim cop que et trobi aquí!" va cridar en Guy.
"Oh Guy! Matem a mi també si vols!" va dir en Bruno rient, "però estàs a punt per matar al meu pare?"
"Estic a punt per trucar a la policia," va dir en Guy.
"I jo estic a punt per explicar-li a l’Anne lo de tu i la Miriam, i després explicar-li a la policia!" Hi havia una llum vermella als ulls d’en Bruno; semblava un animal enrabiat, "li escriure a l’Anne aquesta nit, a no ser que em diguis que mataràs al meu pare!" Es va girar i va marxar corrent.
Ara en Guy estava espantat. Va esperar a que arribés la carta d’en Bruno. Sabia que no ho podia parar. Què li podia dir a ella sobre l’assassinat? Ell volia a la Miriam morta, ell no va parar a en Bruno perquè no la matés. Ell també era culpable i la seva culpabilitat era cada vegada més gran.
Uns dies més tard l’Anne va trucar a en Guy. La seva veu tremolava i en Guy sabia que havia passat.
"He rebut una carta, Guy" va dir ella.
"Oh?" va intentar estar calmat, "una cara?"
"No hi ha nom a la carta, Guy" va dir ella. "Diu que tu saps el que sobre l’assassinat de la Miriam."
"No ho entenc. Jo no se..."
"Guy, no ho diré a ningú" va dir l’Anne. "Però que està passant?"
"No està passant res Anne," va dir en Guy, i va sentir que la seva veu sonava estranya, "Et puc veure aquesta nit? Parlarem sobre aixo."
"No, no puc" va dir l’Anne.
En Guy va sentir que l’estava perdent, i que en Bruno era a tot arreu. Després en Guy es va adonar d’alguna cosa més: havia començat a mentir a l’Anne.

LAST SUMMER HOLIDAYS

Last summer I had a really good holidays!

On July I went to London. I could visit some of the most popular places in London. The Big Ben is the place that I liked most, because I went to visit it at night, it was perfectly iluminated and it was very nice. After visiting some other important places I went to visit Arsenal's and Chelsea's fotball stadiums. Both of them are very nice and big stadiums. Another thing wich I loved from London was Madame Tosseau's museu. That's a museum where there are imitations of famous people, like the american actor Will Smith or the portugese football player Cristiano Ronaldo, made with wax.

After visiting London I realy want to come back to London some day to visit some other interesting places from de city!